la catalunya que ens volen donar....

és la que ens mereixem per no cridar quan toca? potser cal posar fil a l´agulla i estar-nos a les verdes i a les madures,perquè això no és bufar i fer ampolles,tampoc estirar més el braç que la màniga ni anar a empentes i rodolons. és bo anar amb el cor a la mà,però una mica amb la mosca al nas,doncs entre ser un cara gruixuda,un butxaca foradada o un toca campanes,éa millor ballar -ne més que en toquen i no ser un sac de mal profit i si et donen garses per perdius i a sobre conut i pagar el beure,no ens posem vermells com un perdigot o amb cara de pomes agres perqué no es pensin que som uns llepafils. a vegades,més val anar a escampar la boira i no ser un cap sigrany,però`tampoc un fotem-les aqui que no tinc butxaques,ni un figa-flor. no volem tenir la sang d´orxata ni filar molt prim,ni carregats de romanços,només volem el que ens pertoca:però quan et diuen amb cara de mosca morta i un somriure sota el nas,que ja pots anar parlan a la paret perqué casa teva sempre serà can penja i despenja,aleshores si que ni ha per llogar-hi cadires,perquè tot se n´ha anat en orris. i com sempre, nosaltres amagant el cap sota l´ala,com ja semble una costum i escoltant els nostre politics que diuen:(ara,no és el moment). quan tornarem a cridar desprta ferro?.llencem la casa per la finestra i organitzem un bon jod d´ous d´una vegada!