Jacques Brel - Ne Me Quitte Pas

No és pecat

És molt olorosa,pot variar fàcilment la seva estètica i coquetejar amb els seus admiradors,que en són molts.Segons per alguns poc aconcellada i també ha petit prohibicions,però mai no cau en l´oblit,doncs per una gran majoria,és un ple impossible de reprimir;Pot ser pecat; caprici ;anhel secret; moltes coses...,però sempre la tindrem a prop nostre i no cal que sigui un secret,podem paladejarla-la quan volguem,tot i que alguns l´amaguen perquè no sigui dit que en tenen anhel.Ella,no és cap pecat inconfessable,tan sols dóna plaer al paladar per gaudir de totes les varietats que podem trobar a la bona xocolata.      miquel

discurs pau casals

bons embotits

quan era petit,creia que la xistorra era una senyora que explicava acudits,però resulta que és un embotit molt bò.

la catalunya que ens volen donar....

és la que ens mereixem per no cridar quan toca? potser cal posar fil a l´agulla i estar-nos a les verdes i a les madures,perquè això no és bufar i fer ampolles,tampoc estirar més el braç que la màniga ni anar a empentes i rodolons. és bo anar amb el cor a la mà,però una mica amb la mosca al nas,doncs entre ser un cara gruixuda,un butxaca foradada o un toca campanes,éa millor ballar -ne més que en toquen i no ser un sac de mal profit i si et donen garses per perdius i a sobre conut i pagar el beure,no ens posem vermells com un perdigot o amb cara de pomes agres perqué no es pensin que som uns llepafils. a vegades,més val anar a escampar la boira i no ser un cap sigrany,però`tampoc un fotem-les aqui que no tinc butxaques,ni un figa-flor. no volem tenir la sang d´orxata ni filar molt prim,ni carregats de romanços,només volem el que ens pertoca:però quan et diuen amb cara de mosca morta i un somriure sota el nas,que ja pots anar parlan a la paret perqué casa teva sempre serà can penja i despenja,aleshores si que ni ha per llogar-hi cadires,perquè tot se n´ha anat en orris. i com sempre, nosaltres amagant el cap sota l´ala,com ja semble una costum i escoltant els nostre politics que diuen:(ara,no és el moment). quan tornarem a cridar desprta ferro?.llencem la casa per la finestra i organitzem un bon jod d´ous d´una vegada!

el jubilat que xiuxiuejava als rucs a cau d´orella

hola amic ruc:com presumeixes ara que ets emblema català! la qual cosa no m´agrada,peròcom moltes d´altres m´ho he d´engolir.però no t´ho prenguis malament,tu vés a la teva i aprofitet del moment i encara que a mi no m´agradi,et prefereixo al "torus hispanicus",a qui tampoc no li tinc res en contra,és pel que representa involuntariament,doncs ell,segur que voldria fer el teu paper en contes de veures en una plaça plena de gent amb pals clavats al llom i anar aguantant salvatjades fins a la mort com homenatge a "la fiesta"que és"patrimonio cultural". no amic ruc,tu estàs de sort i aixi com els teus avantpassats no ho van tenir de roses que diguem,tu et jubilaràs quan et toqui , et deixaran a un lloc on puguis anar fent la teva,no et retallaran el sou,hisenda et deixarà tranquil perquè ja ets jubilat i has complert amb el teu paper de ruc;del terreny que tens de pastura,no et faran pagar cadastre;no t´apujaran el lloguer de l´estable,etc etc. en fi,que mira per on t´ha tocat la rifa per haver nascut ruc i és questiò d´aprifitar-ho,doncs al pas que anem,potser hauràs de compartir el teu lloc a l´estable amb algun jubilat amb el sou retallat per solidaritat amb els governants i banquers que van una mica fotuts de divises. miquel